El Camí de "Salva aigües". Via Verda

L’Ebre, el gran riu… M’encanta mirar-lo des d’aquí dalt. Ell sempre viatja tranquil vers la Mediterrània; no té pressa i per això dansa per les Terres de l’Ebre. És cabalós, ample i dòcil; no com anys enrere, abans de la construcció dels embassaments, quan «sortia de mare». Us convido a viatjar fins aleshores, quan l’Ebre encara no havia estat domesticat i baixava en ocasions ferotge cap al Delta, sense pietat, tot anegant camps i pobles. Calia córrer per salvar la vida i les pertinences quan s’enfadava. Ho sabien des d’antic i per això es traçaren dos camins de «salva aigües», a cada banda del riu, en zones on l’Ebre per molt que augmentés el seu cabal mai no podia anegar. El camí de la dreta de l’Ebre comunicava Roquetes amb Tortosa i és el que us proposo descobrir aquest cop. Actualment coincideix amb el traçat de la Via Verda.

Per les faldes dels Ports

Us explicaré una història de bandolers. A molts de vosaltres possiblement us deu sonar el malnom de Panxampla. Joan Pujol Fontanet és molt famós i conegut a Roquetes, als Reguers, a Beseit, a Alfara de Carles i a totes les muntanyes que presideixo. En Panxampla fou sentenciat a mort per haver ferit un guàrdia civil, en una de les nombroses escaramusses que hi hagueren als Ports.

Però no fou fins que se l’acusà d’un crim de taverna, que molt probablement no havia comès, que decidí amagar-se als Ports. Com ja us podeu imaginar, els camins de les meues faldes s’havien convertit per a Panxampla en lloc de pas habitual, els coneixia molt i molt bé. És clar, li servien per escapar-se de la guàrdia civil, per anar a demanar llet als corrals de Covalta o el de la Vall d’en Pastor, o bé per baixar fins al poble de Roquetes.

Encara que fos temut pels vilatans i els masovers, en Panxampla tenia bon cor, tant que se’l coneixia com el Robin Hood de les Terres de l’Ebre. Quan baixava al poble la gent li deixava menjar o roba a la porta i ell n’agraïa el gest dipositant-hi tres floretes. En Panxampla s’exilià a França, però allí no tingué pas bona sort. Després de tenir un fill amb Victorine, fou pres per dos gendarmes i dos guàrdies civils a Carcassona. Finalment, fou afusellat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona, el 16 de juny de 1883.