Via Verda

Us proposo fer una mirada al passat. Quan, a la banda del riu Ebre de l’Aragó, també s’hi veia arribar el ferrocarril. Si fins aleshores l’Ebre havia tingut la companyia dels llaüters, ara comptaria amb la del tren. L’arribada del ferrocarril canvià les formes de transport de mercaderies i els llaüters van anar desapareixent a poc a poc del riu Ebre. Amb una gran expectativa s’inaugurava, a finals dels segle XX, la línia fèrria de la Vall de Zafán. La línia es projectava amb la finalitat d’unir la Puebla de Híjar amb Tortosa, l’Aragó amb el Mediterrani i la vessant sud amb la vessant nord dels Ports.

Deien que el tren portaria riquesa i creixement i que seria capaç de connectar les dues vessants de les muntanyes que presideixo. Tenien raó, però això durà molt poc. La línia tan sols estigué operativa durant 31 anys i a partir del 1973 quedà en desús. Des d’aquí dalt ja no veig llaüters, tampoc trens fumejants, però sí persones que gaudeixen recorrent l’antic traçat del ferrocarril. Fan la Via Verda, una de les vies amb més encant de l’Estat espanyol. Transcorre pels paisatges de vinya de la Terra Alta, penetra la serra de Pàndols i Cavalls a través de túnels i aqüeductes i arriba als meus peus immersa en els paisatges fluvials que ha dibuixat el riu Ebre amb el pas dels anys. Us hi animeu?

VEURE ITINERARI