La Barcina, per camins de cabres salvatges

D’entrada, em trauré una mica de protagonisme per parlar-vos del cim veí de la Barcina, on hi sovintegen les cabres salvatges dels Ports.

Amb el cim de la Barcina ens coneixem molt bé. Cada matí, quan el sol ens desperta des de l’horitzó de la mar de l’Ebre, ens mirem i ens saludem. Jo ho faig des dels meus 1.441 metres, i la Barcina des dels 1.353 metres.

En aquesta proposta us convido a visitar la Barcina tot recorrent la seua carena i observant les fantàstiques vistes panoràmiques que amaga des del seu cim, molt pedregós i feréstec. A més, si visiteu el cim de la Barcina, de ben segur que us vindran a saludar les cabres hispàniques (Capra pyrenaica); els encanta coronar els nostres cims.

He de reconèixer que tinc una estima especial per les cabres salvatges. Us asseguro que molts dies no veig a ningú més que a elles, i la companyia, en aquestes altituds, s’agraeix molt. Al mateix temps em fan sentir molt orgullós, ja que als Ports s’hi manté el principal reducte d’aquesta espècie a la península Ibèrica. De fet, aquí, en viu una població estable d’uns 3.600 exemplars.

Deixeu-me que us expliqui unes quantes coses sobre les cabres. Les femelles mesuren uns 120 centímetres de llarg i 60 d’alçària, i tenen unes banyes força curtes semblants a les de les cabres domèstiques. Els mascles, en canvi, poden arribar als 148 centímetres de llarg i 77 d’alçària a la creu, i aconsegueixen un pes màxim de 110 quilos. Les banyes dels mascles són més gruixudes i poden arribar a ser el triple de llargues que les de les femelles. Els mascles adults tenen també una cara més allargada i la típica barba de boc fosca sota la mandíbula.