Roquetes Turisme
Roquetes Turisme
Caminar entre teixos i cabres
Senderisme
Senderisme

La Barcina, per camins de cabres salvatges

cabra-hispanica

D’entrada, em trauré una mica de protagonisme per parlar-vos del cim veí de la Barcina, on hi sovintegen les cabres salvatges dels Ports.

Amb el cim de la Barcina ens coneixem molt bé. Cada matí, quan el sol ens desperta des de l’horitzó de la mar de l’Ebre, ens mirem i ens saludem. Jo ho faig des dels meus 1.441 metres, i la Barcina des dels 1.353 metres.

En aquesta proposta us convido a visitar la Barcina tot recorrent la seua carena i observant les fantàstiques vistes panoràmiques que amaga des del seu cim, molt pedregós i feréstec. A més, si visiteu el cim de la Barcina, de ben segur que us vindran a saludar les cabres hispàniques (Capra pyrenaica); els encanta coronar els nostres cims.

He de reconèixer que tinc una estima especial per les cabres salvatges. Us asseguro que molts dies no veig a ningú més que a elles, i la companyia, en aquestes altituds, s’agraeix molt. Al mateix temps em fan sentir molt orgullós, ja que als Ports s’hi manté el principal reducte d’aquesta espècie a la península Ibèrica. De fet, aquí, en viu una població estable d’uns 3.600 exemplars.

Deixeu-me que us expliqui unes quantes coses sobre les cabres. Les femelles mesuren uns 120 centímetres de llarg i 60 d’alçària, i tenen unes banyes força curtes semblants a les de les cabres domèstiques. Els mascles, en canvi, poden arribar als 148 centímetres de llarg i 77 d’alçària a la creu, i aconsegueixen un pes màxim de 110 quilos. Les banyes dels mascles són més gruixudes i poden arribar a ser el triple de llargues que les de les femelles. Els mascles adults tenen també una cara més allargada i la típica barba de boc fosca sota la mandíbula.

Ruta cedida per la Carme i l’Ignasi

Els arbres vells amics. Els teixos del Marturi.

mola-del-boix-2

A moltes espècies vegetals els agrada viure a les meues muntanyes. N’hi ha una, però, que és molt i molt especial: el teix. N’havíeu sentit a parlar? Els teixos dels Ports són vells amics, hem forjat una llarga amistat al llarg de centenars d’anys.

El teix està en risc d’extinció. Ha patit un fort retrocés a Europa i, a Catalunya, és ben difícil trobar-ne. Normalment apareix de manera puntual entre boscos d’alzines, fagedes o pins, com és el cas dels Ports. La singularitat del teix bé marcada per ser una espècie que necessita unes condicions molt específiques per desenvolupar-se, per aconseguir viure molts anys i per ser mortal, sí, mortal per a algunes espècies i per als humans.

Per reproduir-se el teix necessita la presència d’ocells que en dispersin les llavors. No ha de veure’s amenaçat per la presència d’altres arbres competidors i tampoc per la pressió d’ungulats, els quals s’alimenten de les seues fulles. A les dificultats per sobreviure del teix, cal sumar-hi l’empobriment genètic de l’espècie, l’elevat risc d’incendi i les altes temperatures provocades pel canvi climàtic.

Com veieu, és una gran sort comptar amb dos exemplars de teix centenaris a les nostres muntanyes. No queda gaire bé que ho digui, però envejo la veïna muntanya de la Mola del Boix, que n’acull, en una fondalada obaga, dos dels més espectaculars.

Us animo a caminar per la Mola del Boix i visitar els dos teixos del Marturi. Al teix més gros, el que el fa més singular és que en el tronc —que en algun moment de la seua llarga vida es va trencar a causa d’un llamp, la neu o el vent— hi creix un considerable pi roig (Pinus sylvestris) a uns 4 metres d’alçària del terra. El teix segon és més jove i, tot i no tenir unes mides tan importants, també és força gros.

Si decidiu visitar els nostres teixos centenaris aneu amb compte. El teix, famós per la seua toxicitat, és una espècie mortal per als humans. Tot plegat l’ha convertit en un arbre carregat de misteri i un símbol venerable de la mort i la supervivència en diverses cultures.